A un mes de Sant Antoni els rumors sobre la festa han estat molts. La preocupació estesa pel poble per la retirada del piromusical ha estat gairebé tema de conversa a qualsevol hora. Però del cert és que hem perdut el nord, el sud, l’est i l’oest: hem centrat la xerrada en si piro o no piro, i ens hem oblidat de la festa pròpiament dita. Pentura veure la retirada del piromusical com una mena d’apocalipsi és el gran problema. La festa ha passat de ser una festa participativa feta pel poble i amb el poble a perdre el seu caràcter espontani, cultural i únic que empenyia a qualsevol persona a posar-se davant un fogueró amb una ximbomba entonant de la millor manera la tonada de sant Antoni ben enmig de la plaça.
No ens n’adonam que la festa, emperò, s’ha convertit en un mer plató. Un espectacle ple d’espectadors (això sí molts de fora, que és a les persones a les que dedicam la festa), atents al ball dels caparrots, atents al ball dels dimonis, atents a “un visca sant Antoni”, atents a un piromusical, atents a una glosadora, atents… Però ningú, ningú se n’adona que ens hem convertit en elements passius de la festa. Les persones tan aviat arriben, tan aviat se’n tornen. I no queden a viure l’experiència del vertader sant Antoni, més que res perquè l’hem perdut. Hem convertit la plaça en un gran plató televisiu impropi de sa Pobla que després de quedar desolada es transforma en una gran pista de ball on els bafles dels bars es mengen qualsevol cantador o cantadora. Seriosament, és important un piromusical, quan en realitat el que flaqueja és tota la festa?
Ens trobam, a més, que aquests darrers anys la “prudència econòmica” ha brillat per la seva absència i davant el forat econòmic que té l’Ajuntament de sa Pobla; un es planteja si cal o no fer el piromusical. Mentre que el poble està encès per la necessària pujada dels imposts (i amb raó), ningú pensa que el piro té una despesa que ascendeix a 27.752€ (focs d’artifici, so, llum, ambulàncies, i policies de fora) i que amb la despesa d’aquest es podria invertir en millorar la festa i fer-la més nostrada: més tallers, més ensenyament de la cultura tradicional…