MÉS per sa Pobla posa damunt la taula les dades que evidencien la creixent emergència habitacional al municipi: el 43,6% de les adquisicions les fan persones jurídiques, mentre els menors de 30 anys només representen el 13,77% de les compres
L’accés a l’habitatge s’ha consolidat com un dels principals problemes socials de les Illes Balears. L’augment dels preus, les dificultats d’emancipació dels joves i la progressiva consideració de l’habitatge com un actiu d’inversió són fenòmens que també tenen una traducció concreta a sa Pobla.
Les darreres dades disponibles permeten començar a dibuixar una radiografia del mercat residencial del municipi. I un dels indicadors que més destaca és el pes assolit per les persones jurídiques en les adquisicions d’habitatge.
Segons les dades del Portal Estadístic del Notariat corresponents al període comprès entre novembre de 2024 i octubre de 2025, el 43,6% de les adquisicions d’habitatge efectuades a sa Pobla varen tenir com a comprador una persona jurídica.
La proporció situa sa Pobla en el primer lloc dels 25 municipis de Mallorca analitzats. El segon municipi és Andratx, amb un 24,7%, seguit de Lloseta, amb un 22,7%. La mitjana de les Illes Balears se situa en el 15,3%.
Des de MÉS per sa Pobla consideren que «una diferència tan gran respecte de la resta de Mallorca ens obliga, com a mínim, a posar el focus sobre què està passant amb l’habitatge al nostre municipi. No podem assumir com a normal que sa Pobla presenti un indicador tan allunyat de la mitjana de les Balears», afirma el regidor ecosobiranista Biel Payeras.
Així, el pes de les persones jurídiques en les adquisicions d’habitatge a sa Pobla és 2,85 vegades superior a la mitjana balear i presenta una diferència de 18,9 punts percentuals respecte del segon municipi mallorquí amb el percentatge més elevat.
La formació puntualitza que una persona jurídica no és necessàriament un gran tenidor ni totes les adquisicions efectuades per societats tenen una finalitat especulativa. Aquesta categoria pot incloure empreses de naturalesa i finalitats molt diferents. El que sí mostra l’estadística és una presència singularment elevada de les persones jurídiques en les operacions immobiliàries efectuades al municipi, molt per damunt del context balear.
El contrast amb els compradors joves
La situació resulta especialment significativa quan es compara amb l’accés dels joves a la propietat.
Durant el mateix període, les persones menors de 30 anys varen representar només el 13,77% de les adquisicions d’habitatge efectuades a sa Pobla.
La diferència és considerable: per cada adquisició protagonitzada proporcionalment per un menor de 30 anys, se’n produeixen més de tres amb una persona jurídica com a adquirent.
Aquesta comparació no estableix necessàriament una relació causal entre ambdós fenòmens, però sí que reflecteix dues realitats que conviuen en un mateix mercat: una elevada presència societària en les operacions immobiliàries i unes importants dificultats de les generacions més joves per accedir a la propietat.
Per a la formació, darrere les estadístiques hi ha una qüestió que afecta directament el futur del municipi: la possibilitat que els joves que han crescut a sa Pobla puguin emancipar-se i continuar-hi vivint.
El lloguer: un 62% més car que el 2015
L’altra gran dimensió de l’emergència habitacional és el mercat del lloguer.
Segons el Sistema Estatal de Referència del preu del lloguer, basat en informació administrativa sobre contractes, el preu de referència a sa Pobla va passar dels 3,50 euros per metre quadrat l’any 2015 als 5,67 euros l’any 2023.
En només vuit anys, l’increment acumulat va ser de prop del 62%.
L’any 2023, la renda mensual mediana se situava entorn dels 550 euros, mentre que el quart superior dels contractes analitzats superava els 650 euros mensuals.
Aquestes dades arriben només fins al 2023. Els indicadors immobiliaris d’oferta disponibles per als anys posteriors apunten que la pressió sobre els preus ha continuat, si bé aquestes fonts utilitzen una metodologia diferent i no són directament comparables amb les dades administratives del Sistema Estatal de Referència.
«L’emergència habitacional no és una realitat exclusiva de Palma o dels municipis costaners. També ha arribat a sa Pobla. Ho veim en els preus, en les dificultats d’emancipació i en la transformació que està experimentant el mercat immobiliari local», remarca Payeras des de MÉS per sa Pobla.
Un mercat concentrat en l’habitatge de segona mà
Les estadístiques de transaccions immobiliàries també permeten observar sobre quin tipus d’habitatge es produeix aquesta activitat.
Durant els tres primers trimestres de 2024 es varen registrar 96 transaccions d’habitatge a sa Pobla. En el tercer trimestre varen ser 27 i totes varen correspondre a habitatges de segona mà, sense que es registràs cap operació d’habitatge nou.
Això evidencia el pes que té el parc residencial ja construït dins el mercat immobiliari local. Una part important de l’activitat no es produeix, per tant, sobre nous habitatges que s’incorporen al municipi, sinó sobre habitatges que ja existien i que canvien de propietari.
El precedent de les operacions de grans tenidors
Aquesta realitat estadística ha coincidit durant els darrers anys amb operacions immobiliàries de dimensions poc habituals al municipi.
El 2025 es va fer pública la venda conjunta de 87 immobles propietat d’un mateix gran tenidor, una operació que incloïa una vintena d’habitatges, a més d’oficines, locals i aparcaments.
El cas va obrir el debat sobre les possibilitats de les administracions públiques d’exercir els drets de tanteig i retracte i incorporar habitatges procedents de grans tenidors al parc públic.
Més enllà d’aquella operació concreta, el cas exemplifica la dimensió que poden arribar a assolir determinats moviments immobiliaris en un municipi de les característiques de sa Pobla.
Un problema que va més enllà dels preus
Les diferents dades no permeten atribuir l’augment dels preus a una única causa. El mercat de l’habitatge està condicionat simultàniament per l’oferta disponible, la construcció de nous habitatges, la demanda residencial, l’evolució demogràfica, els tipus d’interès, la capacitat adquisitiva de les famílies, la inversió immobiliària i la disponibilitat d’habitatge de lloguer, entre altres factors.
Però la fotografia conjunta mostra una tendència clara: accedir a un habitatge a sa Pobla és avui considerablement més difícil i més car que fa una dècada.
El municipi combina un fort increment del preu del lloguer, dificultats d’accés a la propietat per part dels joves, una elevada activitat sobre habitatges de segona mà i un pes de les persones jurídiques en les adquisicions molt superior a la mitjana de les Illes Balears.
Són indicadors diferents d’una mateixa qüestió de fons: fins a quin punt el parc residencial disponible és capaç de donar resposta a les necessitats de les persones que volen establir i mantenir el seu projecte de vida a sa Pobla.
L’habitatge ha deixat de ser només una qüestió immobiliària per convertir-se en un dels grans reptes socials, econòmics i demogràfics que haurà d’afrontar sa Pobla durant els pròxims anys.
«Volem una sa Pobla on créixer, emancipar-se i formar una família no impliqui haver de partir del poble. L’habitatge és un bé econòmic, però sobretot compleix una funció social essencial: és el lloc des d’on construïm el nostre projecte de vida», conclou el comunicat de MÉS per sa Pobla.