El passat pancaritat de Crestatx va suposar, com passa cada quatre anys, el sus per la cita electoral del 24 de maig. Un any més, tots els partits que ens presentam a les eleccions, ens presentàrem en societat de manera informal, sense noms però amb cares, sense sigles però amb colors, acompanyats en certs casos pels nostres dirigents insulars. Res de nou, fins aquí. Tanmateix, el que va cridar més l’atenció va ser una iniciativa dins aquest àmbit que va passar de ser anònima aquedar òrfena en un tres i no res: grans lletres que conformaven les paraules “humilitat”, “compromís” i “esforç”. Aquesta iniciativa, que per experiència sabem d’on va partir (hem de recordar “Així”, “F=F” o altres actes per l’estil?) ens va brindar l’oportunitat per fer de paraules buides una vertadera declaració d’intencions. Perquè des Més per sa Pobla ens comprometem amb la llengua, la cultura, el territori i els drets socials, enfront del compromís amb el paraigua de Palma que encara avui en dia no hem estrenat. Ens esforçam per cercar de solucions imaginatives i solidàries que afavoreixin tota la ciutadania i no només els de sempre.
Som humils, conscients que només som uns ciutadans que han fet una passa endavant per defensar el que creuen millor per la seva comunitat. I per damunt de tot, som persones cabals i conseqüents amb els nostres actes, que no ens amagam d’allò que pensam ni ens refugiam en l’anonimat per llançar iniciatives en un dia tan assenyalat. I no ho feim perquè aspiram a semblar‐nos als ciutadans que aquests darrers quatre anys han plantat cara a unes polítiques desnortades i incendiàries, que cercaven el beneplàcit dels sectors més ultres de la nostra societat i de Madrid, menyspreant el sentiment dels mallorquins. Aspiram a seguir l’exemple dels poblers que el 16 de gener de 2012 varen fer saber a José Ramón Bauzá que la seva política antimallorquina no era benviguda a la nostra vila; d’aquells cent mil que es passejaren pel cor de Ciutat en rebuig d’una política educativa autoritària, absurda i de nocives conseqüències; dels que denunciaren en places i carrers l’austericidi al que ens sotmeté el govern de Rajoy a les ordres de Merkel. Volem ser la veu de tots aquells que sentirem la seva dignitat trepitjada, el seu pensament menyspreat, la seva llengua ridiculitzada i els seus drets vulnerats. I sobretot volem fer feina perquè tot això no s’hagi de repetir mai més, i perquè els poblers sentin que tenen un ajuntament que defensa per damunt de tot el seus ciutadans i la seva cultura, més enllà de castrenses disciplines de partit.
