Sa Pobla es desgrana econòmicament

Bon dia,\r\nDavant la situació catastròfica que han deixat els equips de govern de totes les passades legislatures, ens toca ara enfrontar-nos al monstre de la gestió econòmica. Com he dit, el gran forat econòmic no només ve de la passada legislatura tecnòcrata del populista Biel Serra, que des de fora es veia una gestió ferma i seriosa i ha resultat ser descabellada i irresponsable. Quan en el seu moment vaig comentar que la campanya de Biel Serra va començar fa dos anys amb una gran baixada dels imposts als comerços ho deia per posar en qüestió una delicada situació generada per un intent d’assumir vots que d’ajudar al poble a la seva delicada situació. I sí, he dit batles, perquè això no només ve d’una legislatura, sinó de temps enrere, i hem de posar els ulls al passat tant proper com llunyà; però això no ha de fer-nos acotar el cap. No ens hem de rendir, i així com ha comentat el senyor Pérez, ens hem d’estrènyer el cinturó. No hem de gestionar un poble per sobre de les seves possibilitats, si no tenim ni la concepció ni la possibilitat de fer-ho, perquè just som un poble húmil, però això no és dolent, simplement som poble. I ser poble no significa dir sóc de poble, significa capital social, significa imaginació, significa col•laboració. Ara bé, és tasca de tots i totes projectar-nos com poble, i fer feina per a millorar sa Pobla.\r\nNo podem estar xerrant d’economia sense xerrar del ministro de economia, el senyor Montoro, que no sé ben bé per a qui governa, menysprea la gestió pública afavorint clarament els grans poderosos i no a les institucions públiques, que són les que reverteixen més aviat a les persones, o millor són les que tenen ulls per a les persones pel seu caràcter proper. Però que hem d’esperar d’un sistema econòmic com el nostre, que afavoreix els més forts i empobreix a les classes més baixes. A més a més, el sistema de recaptació com hem pogut veure és més fet a la voluntat política que un criteri tècnic, i amb una voluntat recaptadora d’inversió. Al cap i a la fi els imposts paguen els desperfectes del poble: escoles, carrers, parcs… Per tant, els diners de les persones que recapta l’Ajuntament reverteixen en primera instància a les necessitats d’un poble que com hem pogut veure en té, i moltes.\r\nEs comenta pel poble que som massa joves per governar. I vist el que hem vist, la incompetència no entén d’edat. Els més majors no ho han fet bé, i aquí i a dia d’avui es veu com la gestió d’un passat té les seves conseqüències. El fet d’amagar la brossa a un sac té el perill que rebenti i les cortines de fum i els comentaris que esbiaixen la realitat poden amagar una fallida tan gran. L’altre dia na Margarita Serra del Partido Popular, donava un titular on apareixia que el seu partit havia deixat més d’un 50% del pressupost que aprovaren. Ara bé, no sé si l’experiència és tanta… Na Margarita Serra no contempla els salaris ni la despesa en manteniment, que en si és un error de pes perquè en els pressuposts d’aquest poble només aquestes dues partides són un 80%. Error, no? Una persona que presumeix de la seva experiència no pot cometre tal errada. Més que res que queden més de la meitat de pagues per fer. Ara bé, el que importa és vendre un titular, i vendre el que realment no hi ha.\r\n\r\nA tot això, no ens toca rendir-nos, ni acotar el cap. Hem de treure pit i hem de voler jugar amb la imaginació i amb la voluntat de canviar el món sense dependre de l’economia. Tenim gent, tenim ganes, tenim voluntat; ara ens toca actuar i participar. Per això lluitarem per garantir canals de participació ciutadana, i mirarem de fer activitats, i iniciatives on es centrin amb la gent i no amb la inversió econòmica.